Detalls

Una de les coses que més m'agraden dels blocs sobre literatura és que sovint expliquen detalls que a tu se t'han passat completament per alt quan vas llegir el mateix llibre i que fan que el rellegeixis amb una mirada completament diferent.

L'altre dia em va passar amb el bloc del Llibreter. Fa com a cosa d'un mes, aquest llibreter anònim va escriure un apunt magnífic sobre Un bàrbar al jardí, de Zbignew Herbert. Vaig llegir aquest llibre, que consisteix en una sèrie d'assajos sobre diferents llocs de França i Itàlia on va estar Herbert, durant les vacances de Nadal, però no n'havia fet gaire cas més, fins aquest apunt. El Llibreter parlava d'un passatge en què l'autor explica quan va entrar a la cova francesa de Lascaux i la sensació que tingué en veure'n les pintures rupestres. Reprodueixo el paràgraf, perquè crec que val la pena:

La llum elèctrica és fastigosa, però ens permet fer-nos una idea sobre com era la cova de Lascaux quan la llum natural de les torxes i les llànties posava en moviment els ramats de bous, bisons i cérvols pintats sobre les parets i les voltes. I a sobre , aquella veu del guia que balbuceja una explicació. És com si un sergent ens llegís les Sagrades Escriptures.

Doncs bé, jo, la primera vegada que ho vaig llegir, la veritat és que no hi vaig parar esment (de fet, l'assaig sobre Lascaux no va ser el que em va agradar més), però, en trobar-m'ho en aquest bloc no em fa vergonya dir que vaig anar corrent a buscar el llibre per tornar-me'l a mirar més detingudament, perquè vaig trobar aquest fragment sublim. He de reconèixer que sovint llegeixo massa de pressa i suposo que, en veure que l'autor donava moltes dades que més o menys ja sabia, vaig posar el pilot automàtic. Està vist que això no s'ha de fer mai.

On sí que vaig prestar atenció va ser a les parts dedicades a certes ciutats d'Itàlia, com ara Orvieto o Siena. Sigui perquè tinc una flaca especial per aquest país, sigui perquè aquests textos em recordaven una mica a les Cartes a Itàlia de Josep Pla, vaig trobar delicioses les descripcions d'aquests llocs. Al meu entendre, la bona literatura de viatges ha de saber combinar, per una banda, informació interessant de l'indret del qual s'escriu i, per l'altra, les sensacions que es desprenen del viatge. Amb Un bàrbar al jardí a vegades vaig tenir la impressió d'estar llegint un manual d'història medieval o d'història de l'art, per la quantitat d'informació que donava. No és que no resulti edificant, però quan vaig gaudir de debò amb aquest llibre va ser amb els passatges en què Herbert parlava sobre el que veia al seu voltant. I com a mostra, un botó:

A la carta podem trobar un vi que es diu igual que la ciutat i que el patró elogia amb més efusió que la mateixa catedral. Beure orvieto pot entendre's com una mena d'acte cognitiu. Una noia que reia de manera etrusca, és a dir, arrugant els ulls i les comissures dels llavis mentre la resta de la cara es manté immune al content, me'l portà en un petit fiasco amb una lleugera broma freda al vidre. Descriure el vi és encara més difícil que descriure la catedral.